Política

DAVID GONZÁLEZ CHANCA

PSC

“El món socialista em va cridar des de ben petit”

“La política és una vocació que condiciona ara la meva vida, però la meva vida és molt més”

“Al Parlament són reptes més grans. No vull dir més ambiciosos, vull dir més grans”

“Jo soc un fanàtic d’Estopa”

Els tres referents
La foto escollida per David González Chanca no pot ser més simbòlica. Durant anys va formar part dels gegants, en què va aprendre valors com ara l’associacionisme. Va passejar “amb orgull” el nom de Cerdanyola, la ciutat que estima, arreu de Catalunya. L’acompanya la seva mare, activista sindical, que ha estat un dels referents importants a la seva vida.
La primera vegada que vaig sortir tothom estava expectant per veure fins a on havia d’apujar el faristol
L’experiència a la mesa d’edat va ser molt maca, tot un honor per a mi constituir el Parlament

Els seus quasi dos metres (1,95) intimiden una mica i també la seva rotunda seguretat. Mira als ulls quan parla. Somriu. Però també sap ser contundent quan cal. Ningú diria que té 27 anys, però és que David González Chanca va començar a sentir passió per la política de ben petit, quan l’any 2008, amb només 14 anys, el seu pare es va quedar a l’atur. I des de llavors no ha parat d’aprendre.

Així que amb 14 anys ja volia ser polític?
L’any 2008, quan va començar la crisi econòmica, va afectar la meva família com moltes altres. El meu pare es va quedar a l’atur i en aquells moments vaig pensar que allò que és públic, allò que és col·lectiu, la política en definitiva, serveix per donar solucions a les persones en situacions vulnerables.
I què va fer?
Vaig començar a informar-me sempre que podia. Sortia molt ràpid de l’institut i després de dinar ja mirava els informatius. Dels 14 als 18 anys em vaig anar formant pel meu compte. Llegia molt, mirava debats. Però no va ser fins als 18 anys quan em vaig trobar un exprofessor meu pel carrer, el Toni Rozas, amb una carpeta del PSC. Era a l’octubre, un mes després d’aquell 11-S en què Mas va fer un gir de 180 graus, va dir que optava pel procés independentista i va convocar eleccions anticipades. Era i soc molt crític amb el procés i vaig pensar que volia participar-hi per generar alternatives a moltes coses, però també per construir una Catalunya diferent en una Espanya diferent.
I es va fer socialista.
No, he de dir que de ben petit em cridava el món socialista, com a persona de classe treballadora veia que era el partit que podia representar el meu projecte polític. I el Toni es va mostrar encantat i em va convocar per correu electrònic a una trobada a l’Ateneu de Cerdanyola en què participava el llavors diputat Miquel Iceta.
A casa seva no hi havia tradició política?
No, la meva família no ha tingut mai cap vinculació política de cap mena. Però la meva mare va ser delegada sindical per part de CCOO i aquella vocació de treballar per un bé comú l’he tingut molt present.
La trobada va ser a l’octubre i el juny del 2013 ja el van nomenar secretari d’organització de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC). I des de llavors no ha parat. Ara compagina la regidoria d’Ensenyament a Cerdanyola amb la feina com a diputat. La política és tota la seva vida?
No, la política és una vocació que em condiciona actualment la meva vida. Però no. La meva vida és molt més. Primer, el meu entorn, la meva família i la salut meva i la dels meus. A més, he de dir que la política tampoc és la meva feina. La meva feina i el meu treball en el moment que m’hi pugui tornar a dedicar són la docència, és ser mestre d’institut. Ara bé, és cert que la política m’apassiona i és una sort i un privilegi poder-m’hi dedicar.
Quines coses li agradaria poder canviar amb la seva acció?
Com a regidor d’Educació, he pogut desenvolupar projectes per a les escoles bressol, treballar per reduir la segregació al municipi i introduir-hi programes de dinamització d’oci jove… En general les petites coses que estic fent m’encanten. Al Parlament són reptes més grans. No vull dir més ambiciosos, vull dir més grans. Treballo en temes d’igualtat, universitat i joventut.
I fora de la política què li agrada fer?
M’agrada fer esport però segurament en faig poc per un problema de conciliació personal, que és un problema que té la immensa majoria de la societat. Tot i així m’agrada molt el pàdel i tinc la sort de formar part d’un grup cada cop més nombrós en què intentem quedar com a mínim un cop a la setmana. I el que m’agrada molt és la muntanya, la natura. Però també ho faig poc, ho he d’admetre.
La seva parella entén la seva dedicació a la política?
Tinc parella des de fa cinc anys. I tinc la sort que la vaig conèixer no en el món polític però sí relacionat amb la política, perquè ens van convidar, a ella com a jove estudiant de dret i a mi com a jove estudiant de ciències polítiques, a un debat a la ràdio per la investidura del 2016 del president Rajoy. I he de dir que soc bastant normal.
Fa poc vaig llegir que Barack Obama ha fet un llibre de converses amb Bruce Springsteen. Si vostè hagués d’escollir un cantant, quin triaria?
Pot ser un grup? Jo soc un fanàtic d’Estopa. Potser perquè els escoltava de ben petit al cotxe amb els meus pares...
Ah! Doncs al seu estat de WhatsApp diu: “<Sigo jugando al cinco y cada dos por tres sale seis>”, pensava que em diria Fito.
Ah… sí… [Riu.] Estopa m’encanta. Em sé 70 cançons del principi al final… Però la meva cançó preferida és La casa por el tejado, de Fito. Fito és un poeta.
Així també canta?
Doncs sí, a mi m’agrada cantar i també ballar. Vaig fer un petit curs de salsa exprés. Tinc pendent de fer un curs més ampli amb la meva parella, però hem d’esperar perquè ara estem fent sevillanes. Però en el moment que acabi les sevillanes em passaré a la salsa, a la bachata, al merengue.
Sevillanes? Si ara el que es porta és el reggaeton…
Doncs a mi em van enamorar un any a la Feria de Abril. Crec que va ser l’any 2014. Vaig entrar a una caseta en un moment en què estaven ballant sevillanes. Vaig tenir com un moment d’inspiració. No sé si van ser els vestits o la música, però quan vaig sortir vaig dir: “Jo vull ballar sevillanes…”
I és la música que escolta, sevillanes i Estopa?
No, també m’agrada la música en català, Txarango, Els Catarres, Doctor Prats. I el pop. Les sevillanes les ballo però no les escolto.
Té problemes amb la seva alçada, no hi ha faristol suficient per a vostè?
La primera vegada que vaig sortir tothom estava molt expectant per veure fins a on havia d’apujar el faristol i el vaig apujar fins a dalt de tot i la presidenta em va comentar que em quedava una mica curt. A la segona vaig comentar que no era el diputat més alt que havia passat pel Parlament.
Li agrada explicar que el seu primer treball va ser molt precari, en una elèctrica. Com va anar?
Va ser als 18 anys. Era a porta freda, és a dir que trucaves a la porta sense cita prèvia per oferir un canvi de companyia. Ho explico perquè el meu salari era zero. Jo només cobrava si aconseguia clients per a la meva companyia i era tan dolent que únicament vaig fer dos clients. Vaig estar treballant un mes i una setmana gratis i només em van pagar 46 euros perquè vaig fer llum i gas a una persona i únicament gas a una altra.
Sorprèn una mica perquè vostè és hàbil per a la política i en part també ha de vendre un cert missatge...
En el cas de l’elèctrica no m’ho acabava de creure i tenia un sentiment d’injustícia molt gran.

El segon diputat més jove

David González Chanca és el segon diputat més jove de l’actual Parlament de Catalunya. El més jove és Alberto Tarradas, de Vox, dos anys més jove que ell. Tots dos van formar part de la mesa d’edat per constituir el Parlament i tots dos van votar en contra de delegar el vot en la sessió constitutiva de la cambra catalana de l’exconseller i diputat electe de JxCat Lluís Puig. Aquell dia González Chanca va rebre moltes crítiques a través de les xarxes socials, no només pel seu vot en contra. També es ficaven amb la seva manera de vestir o fins i tot amb el seu català. Però ell, que somriu davant les adversitats, assegura que ni tan sols en té un record agredolç: “No. Com a experiència va ser molt maca. Va ser un dia important, va ser un honor constituir-lo.” I, pel que fa a les crítiques a les xarxes, els treu ferro: “Jo el que vaig fer va ser seguir els criteris d’allò que diu el reglament del Parlament per delegar el vot i en el cas de Lluís Puig no es complien.”

Ciències polítiques

Nascut a Cerdanyola l’any 1994, David González Chanca és graduat en ciències polítiques i gestió pública per l’Autònoma de Barcelona. A més de diputat, és regidor pel PSC a la seva ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més mossos per a anticorrupció

BARCELONA

La llei d’habitatge envaeix les comunitats, diu el CGPJ

madrid

Malestar per l’exclusió de tres comarques a la consulta pels Jocs

Barcelona

El Parlament porta al ple la retenció de l’escó de Juvillà

Barcelona

El PP imita Cs portant tensió als carrers i la política al jutjat

barcelona

La ministra de Justícia avisa que cal complir amb el 25%

barcelona
FRANCESC SERRA
PROFESSOR DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA U.A.B

“A ningú li interessa un conflicte bèl·lic a Ucraïna”

BARCELONA

El síndic de greuges crida a limitar les descàrregues amb pistola elèctrica

Barcelona

L’OTAN reforça la rereguarda d’Ucraïna per l’amenaça russa

Brussel·les