Política

AGNÈS LLADÓ I SAUS

ALCALDESSA DE FIGUERES

Múltiples realitats per a un sol relat de ciutat

Evita centralitzar el passeig en la contraposició entre la imatge del nucli antic i la zona nord-oest

El parc de les Aigües i l’eixample sud, futur jove i necessitat d’inversió

Presenta el parc de les Aigües com el pulmó de la ciutat i com el futur districte jove
L’eixample sud, la Presó i Rally Sud, un espai dens i poblat, necessita inversió

Sembla mentida: una calor que esquerda el terra i l’entrevista perilla per la pluja. Lladó es presenta amb una samarreta on es llegeix “Girl power”. La nit del dia que vam fer el passeig no havia dormit ni Déu i, a l’hora d’esmorzar semblàvem destinats a la remullada. “No patiu! A Figueres tenim paraigües!” Corre cap a l’alcaldia i en baixa un de blau. Un blau espantós pel meu gust. Me n’estic d’opinar. En Quim, el fotògraf, atemorit, ja veia l’òptica de la càmera remullada. “Jo sí que necessito paraigua”, adverteix, i fuig a buscar-lo al cotxe. M’ofereixo: “Te l’aguantaré, si vols.” Lladó ho complica: ”Podem fer un passeig d’enamorats.” I esclata a riure. Primera decisió complicada del dia. Mentre el meu cervell desordenat em recorda que Lladó (ERC) governa, entre d’altres, amb el PSC, opto per la tercera via. No és casualitat. El meu disc dur s’activa de cop i recordo haver pujat a Figueres amb moto. “Per mi no patiu! No em cal paraigua. Podem anar tirant”, pensant que no vindrà d’una remullada. Cinc minuts més tard, tots hem oblidat les corredisses. L’amenaça de xàfec d’estiu ha anat prou bé per ajudar a trencar el gel.

La passejada amb l’alcaldessa de Figueres comença a la plaça de l’Ajuntament, des d’on arrenca la jornada de bona hora. “Hi ha més d’un dia que he obert jo.” La dedicació ningú la hi discuteix. Abans d’arrencar aprofita per vendre el barri del Rovell de l’Ou. De fet, el relat al voltant del nucli antic i sobre la zona oest –dos pols oposats de la ciutat– era una de les grans incògnites de l’entrevista passeig. De seguida es descobreix quina serà la seva estratègia comunicativa: sense oblidar cap dels dos pols evitarà caure en l’error de descriure els extrems per encaixar la resta al mig.

“Quan es parla de Figueres es pensa en el centre històric, de turisme, de comerç, del centre comercial i del Rovell de l’Ou i quan es conversa de la zona nord-oest només és per destacar-ne allò dolent.” Inclou ara el concepte “relligar la ciutat”. “El centre, el nucli antic, sense la resta de ciutat, no subsistiria”, diu apuntalant l’argumentació. Ho explica amb un exemple. “Durant la pandèmia n’hem tingut la demostració. Tots els comerços de barri han anat fent i el centre comercial de la ciutat s’ha mort. Per què? Doncs perquè només es pensa en el visitant francès i no s’incentiva els figuerencs perquè hi vagin.” Més clar, l’aigua.

De fet, del nucli antic en parla mentre anem al primer destí: el parc de les Aigües. Parla amb fluïdesa –massa i tot: hi ha moments en què no hi ha Déu que la segueixi– de “revitalització”, del “gran centre comercial a cel obert” de la ciutat i es porta el discurs cap a descriure la brillantor de la ciutat. “Hem fet un estudi de locals buits, impulsarem una àrea de protecció urbana” i tot plegat, insisteix, “amb una relació constant amb tots els actors”. La part de baix de la Rambla l’apunta com un dels espais en transformació. “Casa natal de Dalí, Casa Fages i una de les cantonades on s’encaixaran apartaments turístics. Canviarà tot molt. L’objectiu i el repte és el Rovell de l’Ou, el centre històric, es converteixi en un espai amb vida també quan estiguin els comerços tancats.”

“Figueres és can Mitja Hora”, adverteix. Per això, i perquè a Figueres no tiren de cotxe oficial, ho fem tot a peu. “Avui no he anat de bon matí a caminar, com faig cada dia. Sabia que caminaríem una estona”. “Figueres és una ciutat de realitats diferents”. És difícil construir un únic relat de ciutat sense tenir present que Figueres es construeix amb moltes Figueres diferents.

Mentre Lladó parlava dels procés de transformació del nucli antic, caminàvem pel carrer Peralada. Anem tirant fins a Rec Arnau. Quan hi som, tombem a l’esquerra –“sempre a l’esquerra”, diu– i canvia el discurs. “Per què el parc de les Aigües? És un sector nou, per aquí és on ha de créixer la ciutat. Ara mateix, el gran pulmó de Figueres”. Deixem els Caputxins a la dreta, “un dels espais més importants de la ciutat” que l’ajuda a posar-se a parlar de la captació d’inversions per a la ciutat: “Volem liderar una estratègia comarcal que passi per l’Agència de Desenvolupament Comarcal que permeti ser més eficient el contacte amb l’empresariat i generar sinergies que ajudin a diversificar aquest teixit i model productiu, basat en el sector serveis”.

Arribem finalment al parc de les Aigües. “Per aquí és per on pot créixer la ciutat. Aquest és també el seu pulmó verd”. Considera Lladó que Figueres té un dèficit important d’habitatge de qualitat. Per a aquest espai s’ha desenvolupat fa poc un pla especial que facilitarà el creixement amb un tipus d’habitatge “unifamiliar, de qualitat”. El sòl és bàsicament municipal i de l’Incasol. “Si la ciutat pot créixer per aquí aquest ha de ser el districte jove. “Pensem en un punt de trobada per a ells, però també en l’espai on ha d’anar la segona biblioteca, espai per a assajos escènics i, a més treballem amb l’Incasol perquè l’habitatge sigui de lloguer i busquem que estigui blindat per a joves”, diu. Mas Torrent és al centre de tota la seva argumentació. A les parets d’aquest espai de propietat municipal, que necessita rehabilitació s’hi manté una pintada en què es llegeix: “Este hoy es aquel mañana que ayer te pareció tan complicado”. Una crida anònima a mirar el futur jove amb optimisme.

Tombem –a l’esquerra– per creuar la ciutat i enfocar en direcció sud. Abans hem enfilat per l’avinguda de Perpinyà, un espai “ amb molta història, un camí que va portar molta gent a l’exili”. “Figueres és comercial, és cultural, és gastronòmica i també és una ciutat amb molta història”. Pugem per l’avinguda Marignane i baixem per la pujada del Castell. Mentrestant parlem de la rotonda que es reclama a Foment, de la recepció de l’antiga N-II. Parada al fotocall de Torre Galatea, el punt de la ciutat més fotografiat.

Pugem pel carrer de Vilafant, recentment reformat fins al carrer Col·legi, un vial urbà que va d’oest a est. “A la tardor, s’hi faran unes obres molt importants”. Enfilem per les escales dels Jardins Enric Morera. Esbossa el projecte d’ampliació dels Jardins cap al carrer Concòrdia. L’aturen diversos cops. L’eixample sud és, al seu entendre, un dels barris que necessiten més intervenció. “Fa 42 anys que hi visc i sempre ho he vist igual.” Parla amb el discurs ben après. Convençuda. És la zona més densa de la ciutat. Es refereix a l’ampli espai que hi ha entre el carrer González de Soto i el Rally Sud, incloent-hi el barri de la Presó i el de la Creu de la Mà. És una zona molt extensa on “no s’hi ha fet pràcticament inversió”, sense espais lliures, ni equipaments municipals. Arribem fins a l’antiga presó des de la plaça Vila d’Ordis. Ens mostra com d’ample quedarà quan es pugui soterrar en retirar el mur on hi ha el mural del grup 69 que es vol canviar d’espai.

Ens queden dos espais, allunyats. Un, al voltant del Centre Ferran Sunyer i l’altre, el barri nord-oest. D’una banda a l’altra de ciutat. D’est a oest. Ens hi acostem. No hi acabem d’arribar. Ens hem entretingut massa. El relat, però, no se l’estalvia, mentre tornem cap al centre. Volia anar fins al Clos de Fires, al costat d’on hi ha el Centre Ferran Sunyer. Considera que s’ha de convertir en un “centre de formació 360”. Per ella ha d’esdevenir un centre de formació multidisciplinari: “Ho visualitzem molt com un hub d’empreses tecnològiques que l’únic que necessiten és un ordinador i una taula i poder anar treballant.” I també creu que hauria de ser un espai “per oferir classes universitàries d’àmbits molt concrets dirigides al sector vitivinícola i al d’innovació”. I de l’est a l’oest. Tampoc hi anem. La zona nord-oest és “complexa”. Ella pensa que cal visualitzar “l’oportunitat”. “El POUM ens farà que aquella zona s’obri. Cal obrir els barris. S’ha d’evitar guetos”, manifesta.

Reclama que les administracions supramunicipals dotin la zona d’un consorci. “Així es va fer a la Mina. Això permetria acudir a qualsevol convocatòria d’ajudes pel fet de ser un barri d’alta complexitat. Ens hi han d’ajudar.” Per últim destapa la qüestió dels centres oberts. “La llei diu que hauríem de tenir dos centres oberts per cada 20.000 habitants a Figueres només n’hi ha un que és Ksameu”. Pensa ella que això permetria obrir futur a aquells nens que no aguanten l’aula. “Ens calen quatre centres oberts”. Quan ho diu tornem a ser davant de l’ajuntament. Hi hem estat una mica més de mitja hora. La veritat, ja ningú pensa en la pluja.

Can Mitja Hora

Del centre al nord, del nord al sud per anar a l’est i acabar a l’oest. Diu que diuen que Figueres és a can Mitja Hora. Mitja d’aquí, mitja d’allà, van sumant. Finalment no fem tot allò que estava previst. A Figueres no tiren de cotxe oficial. Partim del nucli antic (1), anem al Parc de les Aigües (2), travessem de nord a sud, fins a l’eixample sud, la zona més poblada (3). Tornem cap al centre, escoltant el relat al voltant de l’est (4) i l’oest (5). Lladó evita contraposar la Figueres històrica amb la degradació de la zona nord-oest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOAN RIGOL
EXPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Amb el 52% de vots actual, encara no tenim prou força”

barcelona

JxCat posa rumb al 2023 amb una invitació a electes del PDeCAT

Barcelona

Merkel, el comiat inajornable

Berlín

Puigdemont és guardonat pel lideratge de l’1-O abans i ara

Barcelona

França pren represàlies per l’acord del Pacífic

parís
El Radar

L’hora dels balanços

Tensió i càrregues en l’acte per Henri Parot
país basc

Tensió i càrregues en l’acte per Henri Parot

Fernández remodela  el gabinet
argentina

Fernández remodela el gabinet

algèria

Mor Bouteflika, president durant dues dècades