Societat

DANI FONT

Coordinador de Catalònia Sacra

“La gent queda parada del patrimoni eclesial”

Els deu bisbats de Catalunya tenen més de 4.000 esglésies repartides per tota la geografia del nostre país
Molta gent no sap el patrimoni que té al costat de casa. Sovint anem a altres països a buscar el que tenim aquí

Catalonia Sacra anuncia, amb la campanya Tot és aquí, que aquest estiu el patrimoni religiós de casa nostra –el patrimoni cultural d’arrel religiosa de quilòmetre zero–torna a ser visitable. “Durant la pandèmia totes les esglésies, les ermites, etc. que tenen una certa activitat turística, sigui gran com la catedral de Girona sigui petita com el monestir de Santa Maria de l’Estany, al Moianès, han hagut de tancar. Però ara, davant un estiu atípic i quan ja ens han dit que la majoria de catalans i gent pròxima farem vacances a prop de casa, moltes d’aquestes esglésies tornen a obrir, per això volem fer saber que qui vulgui visitar el patrimoni cultural de l’Església de casa nostra ho podrà fer amb tota seguretat”, explica Dani Font, coordinador de l’entitat Catalonia Sacra, que dona a conèixer les propietats històriques culturals dels bisbats catalans i les arrels cristianes de Catalunya.

Què ha de saber la gent?
És important que la gent sàpiga que les esglésies, les catedrals, les ermites, els santuaris, els monestirs, les parròquies... són molt interessants, són plenes de valors, estan disperses per tot el territori, són en llocs no massificats, enmig de grans paisatges, que els mateixos espais són molt grans, que les recepcions s’han preocupat que els espais estiguin nets de virus i que hi hagi mesures de seguretat i que, per tant, durant aquestes vacances, que potser no tenien previst quedar-se a casa, que sàpiguen que és una gran idea visitar el patrimoni cultural propi. El nostre patrimoni abraça el romànic, el gòtic, el barroc i el contemporani i està dispers per tot el país. No cal anar a altres països a veure esglésies romàniques o gòtiques perquè aquí també les tenim.
De quin patrimoni parlem en concret?
En els bisbats catalans hi ha més de 4.000 esglésies repartides per tota la geografia catalana. N’hi ha que són molt grans, n’hi ha que són molt petites, n’hi ha a muntanya, altres a ciutat o prop del mar. És una trama immensa de patrimoni cultural absolutament arrelat al territori que ens parla de les nostres arrels, de la nostra forma de viure, hi trobem, per tant, història, art. Sobre la part més interessant d’aquest patrimoni és on nosaltres posem l’accent perquè la gent el visiti. Per ara, a la xarxa de Catalonia Sacra hi ha més de cinquanta esglésies i aquest estiu són obertes.
Obrir-les en les actuals condicions deu haver estat un esforç.
Significa que sempre hi haurà algú que estarà allà perquè la gent hi pugui entrar. El preu de les visites és simbòlic i en alguns casos l’entrada és gratuïta, en tot cas els visitants poden entrar en el nostre web (www.cataloniasacra.cat/esglesiesobertes) per planificar la visita, amb tots els horaris i telèfons. Un cop arribes al lloc triat als visitants els donaran material per poder entendre el patrimoni que s’està visitant i, si es vol, es pot fer una visita guiada.
Faci’ns algunes recomanacions que vostè creu que aquest estiu poden ser de gran interès?
Si parlem de Lleida, parlaria de la vall de Boí, per exemple. La vall de Boí és una zona on estan molt preparats, on hi ha itineraris per diverses esglésies que compaginen el que és la natura amb el que és la visita patrimonial. Jo crec que aquest és un dels grans llocs de l’estiu. A Tarragona parlaria de Montblanc. És clar que Montblanc és un poble, però també té una església molt gran, molt interessant i poc coneguda. Aquesta visita la pots combinar amb tot el que és el món de la vinya i el paisatge, per exemple.
De Barcelona?
Jo recomanaria l’Estany, un poble petit on hi ha un monestir romànic molt important d’arquitectura medieval europea. De la província de Barcelona també recomanaria la seu de Manresa, que justament acaba d’inaugurar l’Espai Oliba, que fa que hi hagi més metres quadrats per visitar.
Quin és aquest espai?
En motiu del mil·lenari de la seva redotació, la basílica de Santa Maria de la seu de Manresa obre aquest espai, sota el claustre romànic de la basílica, on es pot observar des del claustre modern a través d’una enorme finestrada. Hi ha les dependències dels canonges de l’època romànica. L’espai es va inaugurar el 15 de juliol coincidint amb el dia exacte de la visita a Manresa del bisbe Oliba i la comtessa Ermessenda, l’any 1020.
De la zona de Girona?
Una visita imprescindible és Castelló d’Empúries, o bé el monestir de Sant Salvador de Breda, molt menys conegut, amb un campanar romànic construït vora l’any 1000. O Olot, amb l’església de Sant Esteve, que té un museu parroquial molt interessant. La gràcia del patrimoni cultural és que hi ha grans esglésies i catedrals i esglésies molt petites.
Hi ha cap església tancada o cap visita que aquest estiu no es pugui fer?
L’església d’Arenys de Mar, per exemple, que aquest estiu tenien previst fer visites guiades i ho han cancel·lat. I Santa Maria del Mur, al Pallars, encara no ho sabem. Estan dubtant si obren o no. Una altra de les visites que tampoc es pot fer per motius d’espai, perquè la gent no podria mantenir les distàncies de seguretat, és el recorregut pel sostre de la catedral de Vic. Aquesta visita, entre la teulada i les voltes de la catedral, és una de les més demanades.
El cas és que el patrimoni de l’Església vertebra el territori turísticament.
Una de les grans preocupacions i sobre el que hem reflexionat més durant aquesta pandèmia és el fet que molts esglésies si fos pel simple fet econòmic és clar que no obririen, perquè no saben el públic que tindran i obrir amb aquesta incertesa és un esforç molt gran. Però totes les esglésies són conscients que són una part molt important de l’oferta turística i social dels seus entorns, importants en l’economia, i això els obliga moralment a tenir obert. Si no obren les esglésies de la vall de Boí, què passarà a la vall de Boí? Què hi farà la gent més enllà de fer una excursió? Què hi farà la gent a Ripoll si tanquen el monestir? Ripoll se’n ressentirà molt si no obre el monestir perquè és el punt turístic més important. Normalment el patrimoni religiós és una de les atraccions més importants del seu territori, per això es fa un gran esforç per tenir les esglésies obertes tot i no saber quanta gent les visitarà. El patrimoni cultural de l’Església té un elevat protagonisme en els centres d’interès turístic que hi ha a Catalunya. D’entre els 50 primers llocs, prop del 20% dels elements amb més interès són equipaments de caràcter religiós.
Hi ha molta gent que després de fer una visita reconeix que no coneixia el patrimoni propi?
Molta gent queda parada del que tenim i ni s’hi havia fixat. “Ostres, tu, he anat al monestir de Sant Cugat i és una passada”, et diu gent que, potser, hi viuen al costat. És espectacular la desconeixença que tenim del nostre patrimoni. És clar que la gent de Manresa ha estat a la seu, però potser aquesta gent no ha anat mai a veure la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, del segle XIII, una de les primeres mostres d’arquitectura catalana subjecta als cànons del gòtic. I si parlem dels museus...
A banda de visites guiades i d’obrir les esglésies del país, Catalonia Sacra també fa formació.
Si, des del principi del projecte vam voler fer formació. Actualment fem quatre sessions a l’any dedicades a interpretar el patrimoni de l’Església. Perquè la gent sàpiga com està configurat, quines raons té, com es visita una església, de quina època són, com s’identifiquen... Cada sessió es fa en un edifici diferent, amb una part teòrica i una de pràctica.
Per exemple?
Aquest curs passat en una primera sessió vam explicar les esglésies de la Vall d’Aran, després, al monestir de les Avellanes, vam parlar del període gòtic de les sepultures. Una tercera sessió va ser a Sant Llorenç de Morunys, on vam parlar del barroc i dels seus retaules. I ens va quedar pendent, ja per culpa de la pandèmia, l’últim curs a Santa Maria de Barberà, a Barberà del Vallès.
Parlem de l’agenda. L’acte preparat pel 25 de juliol, una visita als vitralls de la catedral de Barcelona, no es va fer, oi?
No, no ha pogut ser. Les activitats de l’agenda, més d’una trentena, les reprendrem, si tot va bé, a partir del 5 de setembre. La primera activitat programada que és gratuïta, però ,això sí, s’ha de concertar la visita, és un taller de titelles per a infants al monestir de Ripoll ,on explicarem les llegendes del monestir. La segona activitat programada, el 19 de setembre, és una visita guiada a l’església de Sant Lluc d’Ulldecona, un temple gòtic que substitueix una primera església de mitjan segle XIII. Aquesta visita té un preu de cinc euros per persona.
I després?
El 25 de setembre tenim programada una visita guiada al presbiteri i a les capelles del transsepte de la catedral de Tarragona i, l’endemà, el 16, hi ha prevista una visita al santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana, a l’Alt Penedès.
I a l’octubre?
Tenim una visita guiada a la capella del Santíssim de Viladecavalls i una cosa molt interessant: la conferència del folklorista Amadeu Carbó sobre els 700 anys de la celebració del Corpus a Barcelona. Es farà el dia 23 d’octubre a l’ església de Sant Sever de Barcelona. Catalonia Sacra es va afegir l’any passat a les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) que tenen lloc a tot Europa a l’octubre. Es van fer una trentena d’activitats gratuïtes de difusió del patrimoni cultural de l’Església en un cap de setmana.
El preu de les activitats, les que no són gratuïtes, és assequible?
No ho podem fer tot gratuït. Poc o molt intentem que la gent vagi pagant perquè tots aquests diners, tot i que són pocs, contribueixen al manteniment de tot aquest patrimoni. La gent ha de ser conscient que mantenir tot això i tot el tema de la recepció turística, que tot estigui net, l’edició de material, la contractació de guies, normalment llicenciats en història, etcètera, val diners.
Quines despreses s’han fet a arreglar patrimoni?
En els darrers tres anys, les parròquies i els bisbats amb seu a Catalunya han realitzat una inversió mínima de 29, 7 milions en la restauració de béns culturals. Cal tenir present que en els deu bisbats amb seu a Catalunya hi ha, en total, més de 4.050 esglésies de titularitat diocesana.
D’aquests vuit anys que fa que es va crear Catalonia Sacra, quin balanç en feu?
Més d’11.000 persones han participat en quasi 400 activitats i s’han visitat 330 esglésies. Pel que fa als cursos de formació, se n’han fet quasi una trentena.
El vostre projecte té una gran projecció
Aquest és un projecte que genera interès més enllà de Catalunya perquè és un treball molt transversal amb el patrimoni cultural de l’Església. El Consell Pontifici per a la Cultura, la Conferència Episcopal Italiana i la Universitat Pontifícia Gregoriana van destacar la transversalitat del projecte que es va presentar a Roma el 29 i el 30 de novembre de 2018 en un congrés mundial per reflexionar sobre l’ús i la gestió dels edificis eclesiàstics.

Vuit anys de Catalonia Sacra

El 12 de juliol del 2012 va crear-se Catalonia Sacra, un projecte dels deu bisbats catalans per donar a conèixer el patrimoni religiós del país. Amb aquesta iniciativa l’Església posava a l’abast de tothom un patrimoni i uns valors cristians que expliquen la seva contribució a la formació de la identitat col·lectiva del nostre país. És un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (Sicpas), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els delegats episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya i que és presidit per monsenyor Francesc Pardo i Artigas, bisbe de Girona. Actualment és una plataforma que dona suport a la gestió cultural i turística d’una xarxa de més d’una cinquantena d’esglésies repartides per tot el país. “No cal que vagis a un altre indret per veure patrimoni, tot ho tenim aquí”, conclou la campanya d’aquest estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Repunt de casos de Covid, amb 1.197 positius i 28 morts

Barcelona
societat

El parc Güell culmina les obres de restauració i ho obre tot al públic

Societat

“Esperem que només sigui un any”

barcelona

Tres morts en un foc en un pis trampa a la Barceloneta

barcelona

S’aixequen les restriccions a Figueres i Vilafant

FIGUERES

El Trueta i el Santa Caterina ja han fet prop de 3.000 videoconsultes

GIRONA / SALT
AMADEU CARBÓ
Folklorista

“Per Santa Maria el blat ja era al sac i ben lligat”

barcelona

Més de 400.000 britànics intenten tornar a casa

Londres

Forta pedregada a la Garrotxa i el Pla de l’Estany

girona